El 22 de juliol del 2010, durant una reunió, es va aprovar que RD fes arribar una petició als tres grups polítics amb representació a l'Ajuntament (CiU, IpR i ERC) perquè pugui ser aprovada en ple.
Per què? Doncs, a part dels motius obvis, davant la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut d'autonomia de Catalunya no ens podíem quedar de braços plegats. La sentència retalla molt greument l'Estatut en qüestions clau per a l'autogovern català com ara la llengua, la justícia i el finançament. Tenint en compte que la carta magna catalana és ja un text de mínims respecte del que va aprovar el nostre Parlament el 30 de setembre de 2005, que ja va ser substancialment retallat per les Corts espanyoles, i que va ser aprovat per àmplia majoria a les urnes pel poble de Catalunya, la conclusió evident que se'n desprèn és que les aspiracions d'autogovern de la nació catalana no tenen cabuda a l0ordenament jurídic espanyol, que té aquest tribunal deslegitimat com a intèrpret únic i vinculant de la Constitució espanyola. Dit això, la majoria de membres de RD no en teníem prou (ni de bon tros) amb l'Estatut votat i, així, aprovat per la majoria de catalans.
La reforma de la Constitució espanyola amb l'objectiu de fer-hi possible l'encaix de les aspiracions d'autogovern catalanes es certifica com una quimera del tot impossible, atès que requeriria el suport de dues terceres parts de les Corts espanyoles, una Cambra dominada pels mateixos partits espanyols que van retallar l'Estatut aprovat a la Cambra catalana per una amplíssima majoria o que el van recórrer després al Tribunal Constitucional, i que han designat els membres d'aquest tribunal polític fet a la seva mida.
La sentència del TC tanca, doncs, de forma definitiva el sostre d'autogovern de Catalunya dins l'Estat espanyol, molt per sota de les aspiracions del poble de Catalunya, que reclamava avançar cap a noves fites de llibertat nacional, per no dir la independència.
Així doncs, la petició va ser aprovada al ple i Riudellots ja està moralment exclòs de la Constitució espanyola.
Per què? Doncs, a part dels motius obvis, davant la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut d'autonomia de Catalunya no ens podíem quedar de braços plegats. La sentència retalla molt greument l'Estatut en qüestions clau per a l'autogovern català com ara la llengua, la justícia i el finançament. Tenint en compte que la carta magna catalana és ja un text de mínims respecte del que va aprovar el nostre Parlament el 30 de setembre de 2005, que ja va ser substancialment retallat per les Corts espanyoles, i que va ser aprovat per àmplia majoria a les urnes pel poble de Catalunya, la conclusió evident que se'n desprèn és que les aspiracions d'autogovern de la nació catalana no tenen cabuda a l0ordenament jurídic espanyol, que té aquest tribunal deslegitimat com a intèrpret únic i vinculant de la Constitució espanyola. Dit això, la majoria de membres de RD no en teníem prou (ni de bon tros) amb l'Estatut votat i, així, aprovat per la majoria de catalans.
La reforma de la Constitució espanyola amb l'objectiu de fer-hi possible l'encaix de les aspiracions d'autogovern catalanes es certifica com una quimera del tot impossible, atès que requeriria el suport de dues terceres parts de les Corts espanyoles, una Cambra dominada pels mateixos partits espanyols que van retallar l'Estatut aprovat a la Cambra catalana per una amplíssima majoria o que el van recórrer després al Tribunal Constitucional, i que han designat els membres d'aquest tribunal polític fet a la seva mida.
La sentència del TC tanca, doncs, de forma definitiva el sostre d'autogovern de Catalunya dins l'Estat espanyol, molt per sota de les aspiracions del poble de Catalunya, que reclamava avançar cap a noves fites de llibertat nacional, per no dir la independència.
Així doncs, la petició va ser aprovada al ple i Riudellots ja està moralment exclòs de la Constitució espanyola.
