Reunió Comarcal (Selva)

El dijous 28 de gener del 2010 es va dur a terme a la capital de la comarca, Santa Coloma de Farners, una reunió comarcal sobre les consultes. Alguns membres de Riudellots Decideix hi van assistir car es van tractar diverses qüestions importants per a l'organització de la nostra comissió, entre els quals podem destacar:

• Junta Electoral: davant la necessitat de constitució d'una Junta Electoral per garantir un correcte funcionament del referèndum, es van proposar diversos noms de persones de Riudellots adequades per a aquesta comesa. Es va decidir per unanimitat que seria millor que aquesta Junta fos constituïda per gent aliena a Riudellots Decideix.
• Programes informàtics: a partir de les informacions adquirides a la Reunió Comarcal, es va informar de l'existència de dos programes per a la gestió informàtica del procés electoral, un utilitzat per la plataforma Decidim.cat i l'altre per la Coordinadora Nacional. Es va acordar per consens adoptar el de la Coordinadora Nacional, utilitzat per la majoria de municipis i que permet el creuament de dades i el funcionament conjunt.
• Empadronament: a partir de l'experiència d'altres pobles es va comentar que seria molt útil que el mateix 25 d'abril es poguessin emetre volants d'empadronament per a tots aquells que ho necessitessin per a poder votar.
• Entitats: els diferents pobles assistents a la reunió de Santa Coloma van posar de manifest el divers grau d'implicació de les entitats locals amb la consulta. Vam decidir, doncs, convocar-los a una reunió per explicar-los com ens organitzem i per convidar-los a participar en tots els actes i activitats.

4 arguments

CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA A RIUDELLOTS DE LA SELVA

Per què una consulta sobre la independència? 4 arguments en contra que cal combatre

Perquè la independència ha de poder entrar per fi en el debat polític amb tota NORMALITAT i perquè cal deixar de banda els arguments que l'han mantingut sempre en una situació marginal o, com a mínim, desafavorida. Aquests arguments, emprats repetidament durant la transició espanyola i fins ara, són els següents:

1r argument: La independència és cosa d'una minoria de joves eixelebrats que van a les manifestacions, tiren pedres, criden a favor de Terra Lliure i volen la Revolució. Resposta: el mateix moviment multitudinari i intergeneracional que promou les consultes (Arenys de Munt, 13D, 28F i 25A), i els resultats de les mateixes consultes demostren que aquest argument és fals.

2n argument: Espanya no ens deixarà ser independents i, per tant, no cal que ens hi esforcem (l'argument de la por i la utopia). Resposta: mai com ara, amb Catalunya i Espanya amb governs democràtics i estables i dins de la Unió Europea, hi havia hagut tan poca probabilitat que Espanya pugui impedir que Catalunya esdevingui independent, si així ho manifesten lliurement i democràtica la majoria dels seus habitants en un referèndum vinculant.

3r argument:  Deixem la independència i anem a parlar d'allò que és realment important (crisi, atur, sanitat, política social...). Resposta: La lluita contra la crisi i l'atur, la millora de la sanitat i la realització de millors polítiques socials (entre moltes altres coses importants) cal suposar que també serien objectius primordials en una Catalunya independent, en unes condicions, això sí, diferents de les actuals. Per tant, la independència és un tema important.

4t argument: La independència ja entra en el joc polític amb les eleccions habituals, i és clarament minoritària: no cal fer cap consulta, ja es fa cada quatre anys. Resposta: La diferència entre el percentatge de vots als partits polítics manifestament independentistes i els resultats d'Arenys de Munt i del 13D demostren que hi ha un important vot independentista amagat que no participa a les eleccions o que s'acaba inclinant (per l'anomenat "vot útil" o, precisament, per algun d'aquests quatre arguments) per opcions no independentistes.

Constitució de la comissió organitzadora del referèndum

Per poder començar a tirar endavant el referèndum a Riudellots, ens van venir a veure dos companys de Cassà, poble veí on es va realitzar la consulta el 13 de desembre del 2009: en Josep Maria Dausà i en Joan Carles Codolà. 

En Josep Maria Dausà va ser alcalde de Cassà de la Selva durant 16 anys (1983 - 1999) per CiU. La seva oposició al polèmic traçat de la línia de les Gavarres al municipi li va suposar, directament o indirectament, el retir de la política. El partit va prescindir d'ell per a la reelecció en les municipals del 1999. Mesos després, l'alcalde que durant els últims tres mandats havia governat amb majoria absoluta, va tornar el carnet de CDC. Actualment continua exercint de mestre a la Salle de Cassà.

En Joan Carles Codolà és periodista i director des de fa molts anys de la revista local Llumiguia, en la qual ja venia col·laborant com a redactor i fotògraf des de l'any 1974. En la seva carrera professional cal esmentar la seva etapa com a redactor i responsable de diferents seccions del diari el Punt des de la seva creació i durant més de deu anys; actualment és membre del consell editorial de l'edició gironina del diari. Igualment, ha estat redactor de Catalunya ràdio, diari Avui i col·laborador de diverses publicacions especialment de les comarques gironines a més d'haver estat cap de premsa de la subseu olímpica de Banyoles i del Consell Comarcal de la Selva, on continua treballant en l'actualitat amb tasques normalment alienes a la professió periodística.

El que ens va quedar clar després dels seus parlaments, va ser que caldria estructurar la feina, perquè n'hi ha molta. El primer que vam fer, doncs, va ser treballar establint comissions, on cadascú de nosaltres es va apuntar on segons el seu parer podria ser més útil. Es van crear les comissions següents:

• Relació amb els mitjans de comunicació
• Tresoreria
• Logística (urnes, paperetes...)
• Comunicació i divulgació
• Informàtica
• Coordinador amb l'Ajuntament
• Coordinador amb la plataforma comarcal
• Coordinador amb les entitats del poble
• Coordinador de la Junta Electoral

Tanmateix, caldria un president i un secretari de la Comissió general. Es va decidir que el president fos en Guillem Burset, i el secretari i portaveu en Joan Llinàs.

A nivell intern, també vam decidir que ens reuniríem els dilluns al vespre als baixos de l'Ajuntament. Així començava a donar-se forma al que acabaria esdevenint Riudellots Decideix, un grup de gent del poble que el 25 d'abril del 2010 van realitzar la consulta popular sobre la independència a Riudellots de la Selva.